Lavanda en lloc de rosers, pins i aubes (àlbers) en lloc d'avets, margallons (palmitos) en lloc de palmeres o canyissars en lloc de xipresos. Aquesta és la proposta de l'empresa Cultidelta, d'Amposta, dedicada a la producció i comercialització exclusivament de plantes autòctones per a jardineria, paisatgisme, reforestació i creació d'espais verds.

Mantenir la vegetació i el paisatge propi i característic del territori ebrenc i evitar la proliferació de plantes exòtiques i forànies és un dels objectius de Cultidelta, des que va iniciar la seva activitat ara fa sis anys. «Sembla que la sensibilitat, tant de les Administracions com de la societat en general, s'adreça cada cop més a mantenir el que és propi i autòcton del territori», explica Enric Sancho, propietari de Cultidelta.

Després de cinc anys treballant com a cap de cultius en un viver, Sancho va decidir muntar el seu propi viver de plantes. La seva gran estima i afició per la biologia i, especialment, per les plantes i la vegetació autòctona del territori el van portar a especialitzar-se en aquest tipus de cultiu. «Sempre m'ha agradat caminar per la muntanya i pel Delta, recollir les plantes que hi ha, caracteritzar-les i ara també cultivar-les».

Cultidelta dedica part dels seus esforços a l'estudi de diverses espècies autòctones, així com a la recuperació d'altres que es creien extingides en alguns hàbitats, com el lliri xifi (Iris xyphium). «Hi ha moltes plantes d'aquí que la gent pensa que són arbustos o que són poc estètiques però que la seva combinació de colors pot donar resultats inesperats», assegura Sancho.

La seva situació privilegiada, entre el Parc natural del delta de l'Ebre (zona humida de gran valor ecològic) i el Parc natural dels Ports (zona muntanyosa on es barregen boscos mediterranis i centroeuropeus) li permet produir un ampli ventall d'espècies.

«Tenim vegetació de zones litorals per a penya-segats, passeigs marítims i sistemes dunars; salobrars per a zones altament salinitzades; marges fluvials per a corredors biològics o estabilització de talussos; brolles per a la protecció i producció d'aliment per a la fauna; forest per a la reforestació de zones cremades o creació de boscos, etc. », explica.

Totes aquestes plantes es poden utilitzar en jardineria o xerojardineria, destinades a usos particulars, ajuntaments, vies de comunicació, correcció d'impacte ambiental. «Nosaltres, principalment, treballem per a empreses que es dediquen a fer impacte ambiental a autopistes, passeigs marítims, depuració biològica d'aigües, reducció de l'erosió, però també fem jardineria, pública o privada». Sancho reconeix que cada cop més hi ha particulars que demanen enjardinar una propietat amb vegetació autòctona, ja sigui pròpiament deltaica o de muntanya.

El Parc Natural dels Ports en col·laboració amb l'empresa de vivers Cultidelta ha engegat un programa que té per objectiu implantar als Ports dues espècies vegetals desaparegudes o amb molt poca presència: l'orquídia Spiranthes aestivalis, protegida per la directiva europea d'hàbitats perquè està en perill d'extinció, i la falguera Phyllitis segittata, actualment inexistent als Ports pero de la qual es van detectar exemplars a principis del segle XX. El programa també inclou un estudi de l'auró (Acer opalus granatensis), per observar la seua adaptació en vivers pensant en la possibilitat d'utilitzar-lo en jardinería.

Després d'elaborar un catàleg exhaustiu de les especies vegetals més interessants dels Ports, el Parc Natural ha començat la gestió perqué aquelles espècies amb menys presència o fins i tot aquelles que han desaparegut tornen a tenir el seu lloc al parc natural de muntanya més al sud de Catalunya. En aquest catáleg hi surten les especies endèmiques, les protegides i les que tenen interès perquè es troben al límit del seu habitat natural. Entre totes aquestes s'ha escollit la Spiranthes aestivalis i la Phyllitis segittata per dur a terme un programa de reintroducció als Ports. La primera espècie és una orquídia «protegida per la directiva hàbitat, de la qual hi ha molt pocs exemplars», explica el director del Parc Natural, Rafel Balada, i assenyala que als Ports només se n'han de-tectat a dos punts. «Floreix a l'estiu i viu molt a prop de l'aigua», afegeix. La segona és una falguera que, si be a principis de segle se n'havia detectat pel barranc de la Caramella, actualment ha desaparegut del mapa del massís.

Enric Sancho, de l'empresa de vivers Cultidelta, és qui està treballant en la reintroducció d'aquestes plantes. «Es molt complicat perqué no n'hi ha prou de plantar la llavor», diu. De l'orquídia van collir les llavors a l'estiu, quan ja estaven fallades, i l'estiu que ve hauran de repetir l'experiència, i de la falguera van collir sis exemplars adults de dins d'una sénia dé les Cases d'Alcanar, dels quals cinc han sobreviscut, i abans del maig del 2003 els replantaran al lloc definitiu.

«Anem amb una bena als ulls»

Enric Sancho, de l'empresa Cultidelta, que es dedica a la plantació i reproducció en vivers de, plantes autòctones, explicava que a l'hora de treballar en la reintroducció de l'orquídia Spiranthes aestivalis i la falguera Phyllitis segittata van «amb una bena als ulls perquè mai no s'han intentat cultivar en un viver», diu. El mateix els passa amb l'auró (acer opalus granatensis), un arbre que té als Ports la població més gran, i que ara han de provar de fer crèixer en captivitat. Després de collir les llavors en dos punts de la vall del Mas, els viveristes les han plantades en uns 500 testos. «Si en naixen la meitat ja em donaría per satisfet», explica Sancho, tot assenyalant que els testos estan dins d'un hivernacle tapat amb malles fosques, perquè aquesta és una planta que a l'inici no vol gaire sol. L'objectiu del programa, pel que fa a l'auró, és observar la seua evolució i comprovar si és possible plantar aquest arbre, que és l'emblema del Parc Natural dels Ports, en jardins i alhora observar el seu comportament pel que fa a la coloració de les fulles que varia segons l'indret on està plantat.